|
ES CIERTO, CATI
Hace un tiempo afirmé a mi amiga y paisana Cati Gelabert que: „Es
cierto: la felicicdad se encuentra justo buscándola. Es cierto: ya
quieres cuando buscas el amor. El arte no, el arte sólo aparece al
encontrarlo”. Y se lo dije por escrito en la página número tres de un
libro de poesia, en las dedicatorias. Y es la inspiración es una
amante muy caprichosa, que muy a menudo se esconde cuando más la
necesitas, o bien al contrario, a veces se hace tan evidente que te
sobrepasa, te vacia por encima como un tornado, te arrastra. Y resulta
muy difícil entre un estado anímico y otro, encontrar el tan
imprescindible punto de equilibrio, de necesaria temperancia, de
madura plenitud.
Y no hablo sólo de la mmaestría en el manejo de los pinceles, colores,
matices, texturas. Lo hago del genio imprescindible porque aquel
“saber hacer” suba un escalón, remonte, obtenga la altura y la aureola
que transforma en Obra de Arte une pieza solamente hermosa,
decorativa. Y cuando esto sucede sorprendre incluso al mismo autor/a.
Casi magia se precisa para encontrar el interruptor que encienda todas
la candelas de la inspiración, y en el momento dado, la mano se mueva
casi sola hacia el proceso creativo, hacia los mismos limites humanos.
Pero Cati tiene adquirida, esta magia. Tú observa su obra
detenidamente, poco a poco sin prisa... La sencación de encontrarte,
bien, a gusto, lleno con lo que ves, notas que te transforman, que
hasta la piel y todo te comunica aquellas percepciones tan altas, tan
difíciles de explicar... Si esto te pasa, es que Gelabert Niell ha
vuelta a hacer el fascinador juego de manos. Y ha llegado exactamente
allí donde ella quería. Palabra de poeta.
Biell Florit Ferrer. Mayo 2007
LA FUERZA CREATIVA DE
CATI GELABERT NIELL
En Sineu somos muy dados a querer saber el que y el porque de la cosas
que pasan a todo el mundo y a cada cual. Debe ser por aquello que
decia el poeta Blai Bonet: que el saber de los hombres nos acerca a
los dioses. Digamos que si. Si no es cierto, es bien hallado. Como nos
conocemos mucho, casi todo, lo que succede a uno, también de alguna
manera repercute a todos los demás. Por eso mismo cuando, hace
relativamente poco tiempo, descubri el apasionado Arte de los colores
de las telas de Cati, dije, digo, como es posible que sucediera sin yo
saberlo, no me repercutiera? Es extraño. Y mucho más cuando constadada
de la fahaciente coincidencia de lugares referenciales: nuestro pueblo
mismo, Sineu, con las paredes de las casas de piedra, marchita color
de pan recién sacado del horno, oro viejo sin excusa, ocres y rojizos
siempre tímidos, Son Tei, valle Grande, aluvión de badenes, higueras
testarudas, almendros que aún saben florecer cuando es la luna
propicia de enero, verdes muy despiertos, espabilados por el instinto
de supervivencia, pastos de ovejas resignadas la más mínimo
bucólicamente a saber que la lana que regalan ahora no vale nada, un
pequeño lago en la escala precisa de la medida de la ambición de los
nénufares, el monte de Sant Onofre y ramas de murta y aliaga agresiva,
entre San Juan, Petra y nuestro pueblo... La difernecia de edad, puede
ser al poco tiempo que puedo dedicar a nuestro pueblo, también las
carencias personales fundamentaban mis ignorancias de Gelabert Niell.
El óleo, el pastel y el carboncillo le son fieles. Porque la enseñaban
y ella estaba, muy atenta. La mestria de Maria Alomar, Inés Florit,
Pascual de cabo, Carles Lladó, la maduraron sin absorberla. Una cosa
es la técnica y la otro la respuesta personal delante de la
inspiración, la creación artistica, los depositos del alma. De eso,
los entendidos dicen: lenguaje intimo, independencia, personalidad. Me
felicito a mi misma por el duscrubrimiento y el conocimiento.
Gracias y enhorabuena, Cati.
Gabriel Florit Ferrer, abril 2006
PAISATGE VE DE PAÍS. Una lectura de la pintora Gelabert Niell
Paisatge ve de país. La
construcció dels elements que humanitzen el nostre territori, les
cases, les partions, les garrigues dels costers, els sembrats o els
carrers, són, en definitiva, els qui articulen un país. El resultat és
un entramat de sensacions, de colors, una retícula de formes que
espera –anava a escriure, necessita- que algú les llegeixi
correctament. No únicament que algú les gaudeixi i les contempli, sinó
que les objectivi o que les reprodueixi subjectivament. Tan se val si
un cerca l’objectivitat o en fa una relectura, personal. Són les dues
cares d’una mateixa moneda, tractant d’esbrinar la fesomia d’un lloc.
Aquí és on hi confluïm persones molt diverses, científics i artistes,
com la pintora Gelabert Niell. I molt més del que es pugui creure. Pos
un exemple, la definició d’un paisatge feta a través d’un bon llibre
de poemes o la lectura i descripció de les formes d’un territori a una
bona novel·la de Guillem Frontera o de Gabriel Florit, per citar dos
elements del Pla, ens informen tan bé o millor del que creuen fer-ho
els científics. Escriptors i pintors, tan com fotògrafs o cineastes,
són elements imprescindibles per mirar com miram, com veuen i com
instrumentalitzen a través dels seus diferents llenguatges, el que és
real i objectiu. Vana, pretensió absoluta dels científics. De
l’impressionisme a l’hiperrealisme, travessen la història de l’art
maneres de veure, d’aproximar-se a tot. Alguns tocs de Renoir, sí que
hi ha en les obres de Gelabert Niell, amb altres tocs personals de
manejar el pinzell, passats pel sedàs de l’aprenentatge de com s’ha de
transportar la mirada de l’artista al llenç, on l’obra acabada ens
dirà com veu la pintora el país. Els arbres d’una vorera de torrent,
els camps de blat o d’ordi abans de les meses, els camins i les
casetes que acompanyen les petjades humanes i de la història, els
fruits que en resulten, tots ells resolts amb tocs certs de color.
Aquests són els elements que posa a disposició de tothom la nostra
pintora. Vet aquí com el seu procés de construcció visual aporta un
element més, diferent, a la lectura del país. A través del traç, del
color, de la composició, Gelabert Niell aprofita l’avinentesa per
fer-nos fixar en el que a ella li interessa. Tan real o més que la
pròpia realitat. Tan subjectiu o personal com ho és el paisatge llegit
per un de nosaltres. Torn repetir: o més.
De na Cati Gelabert
Niell m’agraden els tractaments potents de les seves obres, les
traçades ràpides i segures de pinzell o llapis, ja siguin els de
primer terme per ressaltar unes herbes i uns sembrats, així com el
trencament de les ones, quan fa marines, la qual cosa, però, no la fa
defugir un tractament més tranquil i de detall, per perfilar un poble,
un pinar o uns arbres molt a l’estil de Camille Pissarro. És en
aquestes resolucions segures on es fa més avinent la maduresa de la
pintora, tot i acceptant ella mateixa els seus mestratges, en la seva
etapa actual enfila camins més personals: els enquadraments, les
ombres, els reflexos ens fan tèmer dels nous viaranys que pot solcar
l’artista, mantenint, això sí, la fidelitat als seus redols. Les
lectures amples i inacabables dels territoris, dels fets i dels
resultats dels qui els habiten. Na Cati Gelabert ens hi ajuda i ens
forneix una mirada acolorida i personal per a interpretar-los. Malgrat
no siguin les persones les protagonistes de la seva obra, tot i que
alguna guaiti en un indret o aparegui quasi dissolta a la vorera d’un
safareig, contemplant els nenúfars, “a la manera” de Monet. Que es va
sentint de cada pic més còmoda en el seu estil, hi torn fer esment,
ho poden certificar les seves resolucions amb taques fermes i mestres,
acostant-se a l’abstracte, les glopades de color, a mig camí, per
altra part, amb la pintura detallista del fons, ja sigui amb l’skyline
de Palma o amb els perfils de les cases del seu poble, Sineu. De les
juxtaposicions del paisatge a la història de l’art, de Patinir als
impressionistes, qui sap si d’alguns fauvistes o puntillistes o dels
mestres que l’han interpretat a Mallorca, Gelabert Niell en treu el
seu profit. La seva obra és capaç de moure bones vibracions,
sensacions agradables -Mallorca com una Arcàdia, no sé si massa feliç-
que bona falta ens fan. Tot i que, per davall, ressonin els ecos que
persegueixen el paisatge, Gelabert Niell a la seva obra certifica la
seva manera de mirar el nostre territori, amb una visió ben seva.
CLIMENT PICORNELL,
Marzo 2007
|